1. Activitat inicial

Ens plantegem algunes qüestions relacionant la Teoria de la Complexitat amb el dia a dia i el nostre futur professional

• Quan fem de mestres a EI creiem que el més important és oferir un entorn que aporti seguretat  i afecte per tal de formar persones autònomes i amb una actitud positiva davant la vida. D’aquesta manera els infants podran desenvolupar el pensament complex tot acompanyant-los en el seu desenvolupament i aprenentatge i en la seva convivència en societat.

En aquest punt fem referència a la complexitat, però no tenim en compte la definició del DIEC (on es defineix com a difícil), sinó que ens basem en la idea que en l'actualitat tot es troba interrelacionat i  dins d'un tot.
Concretament ens referim a l'afirmació de Ramón Alcoberro a la seva pàgina web sobre Filosofia i pensament que fa una introducció a Edgar Morin, autor de la Teoria de la Complexitat, on diu que: "La biologia, l'ecologia i la societat responen, finalment, a un mateix esquema: la complexitat, en què les parts interaccionen constantment entre si per constituir un tot organitzat". També trobem interessant la definició que exposa sobre la complexitat: ""Complex" és "el que està teixit junt". La idea del "complex" podem exemplificar-la en el dibuix d'una catifa on trama i ordit s'impliquen i es necessiten. El pensament de la complexitat seria el que ens fa adonar (a través del que ell anomena "una ecologia de l'acció") del fet que tot (les coses, les idees i la nostra manera de copsar-les) es teixeix conjuntament."

Aquesta imatge ens mostra l'essència de la complexitat, ja que hi apareixen tot d'engranatges que es necessiten uns d'altres per a poder funcionar correctament i per tant, no n'entenem un, sense la seva relació amb els altres. 

• La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica del Coneixement del medi  social entenc que ens hauria  d’aportar sobretot una perspectiva altruista per tal de deixar enrere el pensament individualista. I també eines per poder desenvolupar un pensament complex orientat cap a l'altruisme i no individualisme.

- Un altre exemple en què podem observar l'altrusme es tracta de l'aprenentatge servei on a més d'aprendre a servir la comunitat es desenvolupen i s'adquireixen una sèrie de competències i valors que ens permeten viure una vida plena. 

vs

Com ens il·lustra aquesta imatge, si no tenim en compte les conseqüències que tenen les nostres accions i per tant, quina relació tenim amb la resta d'elements del món podem afectar a la vida del planeta. D'aquesta manera si som un tot, ens preocupem dels altres i no només de nosaltres mateixos, fet que ens permet tenir una vida plena. En resum, passem d'un món jerarquitzat on l'home és el centre i la resta d'espècies es tracten de forma inferior a un món equitatiu, en el qual tots pertanyem a un mateix nivell i som considerats com a iguals.

En aquest punt, volem fer referència a tres teories que s'expliquen a l'article "El paradigma de la complexitat" realitzat per Mercè Travesset basat en l'article de J.Bonil, N. Sanmartí, F. Tomás, R. M. Pujol de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En primer lloc, exposa la teoria de l'ambiocentrisme, que defensa la interrelació i la interdependència de l'espècie humana amb tot, en què el món natural és indispensable.

En segon lloc i en relació a què s'acaba de comentar anteriorment, volem fer constància de la teoria  de l'autonomia- dependència. Aquesta expressa que el fet de formar part d'una xarxa interrelacionada, ens exigeix un compromís, una disponibilitat per part de tots i de totes, per tal de fer front als diferents conflictes, com poden ser el canvi climàtic i la pobresa. És a dir, defensa l'autoorganització i l'autoregulació de les persones.

En tercer lloc, es fa esment de la teoria de l'equitat, on es posa de manifest la necessitat de tractar la diversitat com una font de riquesa i per tant, d'acceptar les diferents formes de pensar, de fer i d'actuar.

• Com a ciutadans sentim que vivim en un món complex, és a dir, és un sistema interrelacionat.

Un clar exemple de la importància de les interrelacions són els castellers, on a través de totes les persones que componen el grup formen les pinyes, on és necessària l'ajuda de cada un d'ells per a aconseguir aixecar el castell. Mitjançant aquesta imatge volem fer referència al fet que el nostre món es troba relacionat a través de diversos canals, fet en el qual aprofundirem més a la pàgina "En quin món vivim?".

• Com a mestres hem d’educar per a un món ambiocèntric, holístic i altruista. Hem de formar persones crítiques, actives i gens conformistes. 

A la societat actual cal que acompanyem els infants en un desenvolupament i aprenentatge que els permeti veure la realitat des de diverses perspectives per tal que aprenguin que gairebé mai hi ha un sol model correcte, sinó que siguin crítics a l'hora d'escollir els seus passos i no es conformin a seguir el que fa tothom. D'aquesta manera van més enllà i aprenen a decidir pel seu compte i guien la seva pròpia vida, fet que s'observa clarament a les dues imatges anteriors.